Psicosi?

Hi ha crisi o hi ha psicosi? Quina de les dues és mes real? Quina ha estat la primera i quina genera l’altra?
Ai, el setembre, ai quan acabi l’estiu i acabin les vacances, ai... són frases que se senten al carrer.
Estem espantats per què cal? O per què els comentaris i les notícies de premsa i televisió ens posen la por al cos?

Sentim parlar de petites i grans empreses que fan reducció de personal, que l’atur s’incrementa, que les hipoteques que paguem cada mes, la gasolina que posem cada setmana i el menjar que consumim cada dia, també pugen i, a més, desmesuradament. En resum, una inflació que creix fins al 5,3%.

Només cal sortir a fer una volta, un tomb, que en dieu molts, i ens trobem amb un munt de botigues que fan rebaixes del 50 o 60% perquè expliquen que no venen. Els carrers són plens de ciutadans, de turistes,... que van i vénen, que passegen. Les botigues són massa buides, les terrasses a mitges i els supermercats fan l’agost, mentre els restaurants es neguitegen.

Crisi o psicosi? Una porta l’altra i l’altra, una.
Mentre escric sento de fons la ràdio, el locutor explica que amb el nou sistema de finançament de l’Estatut, Catalunya disposaria de 3.500 milions d’euros més... Ara sóc jo que dic “ai!” i m’entra una estranya psicosi, psicosi de polítics en crisi.