dijous, 3 d’abril del 2008

Com un capvespre, sense remor

Llac de sentiments,
tendre i suau,
desprens la pau
de l'amor immens
dins un cor etern.

Espai recòndit,
idíl·lic, exclusiu,
on descansen
perennement,
els records.

Tanco els ulls,
deixo fluir,
íntimament,
les sensacions,
l'eterna estima
que m'has amoixat.

8 comentaris:

Striper ha dit...

Molt bonic. Si t'ha mancat remor. pero has tingut amor somriu uh ho has fet.

Sergi ha dit...

Quin poema més maco, i quina sensació de pau i tranquil·litat. No m'ho facis això que ara he d'anar a la feina...

DooMMasteR ha dit...

Que bonic :-)

Josep Lluís ha dit...

tanco els ulls, deixo fluir i gaudeixo...
Gràcies.

CCgestió - Gestió de confiança ha dit...

Sense remor... m'arriba al cor amb la placidesa de l'aigua i les pedres. Per fi un poema!!.

Jobove - Reus ha dit...

quina pau dona aquesta foto i quin bon gust de boca que et queda després de llegir poesia

petonets

Pilarll ha dit...

De tant en tant s'hauria d'obligar a la gent a llegir coses com aquesta. De cop i volta t'omples de pau i tranquil.litat.
Gràcies

Joan de Peiroton ha dit...

Molt bonic, el poema.