dimecres, 2 d’abril del 2008

Saber del passat, per actuar en el present,...


Si no sabem res del passat, no podem actuar en el present per intervenir en el futur. Aquesta frase, que ja s’ha convertit en un tòpic, es pot interpretar i aplicar en diversitat de contextos. Així, si pensem en els actuals problemes de l’aigua, ens caldrà tenir memòria i recordar la Llei específica del riu Ter, d’11 de maig de 1959 en la qual s’establia el repartiment dels cabals del Ter, sempre i quant es garantís el cabal necessari per als regants, l’abastament de Girona i la Costa brava, i el cabal ecològic mínim del riu (3m3/seg).

I recordar que quan es va portar l’aigua cap a Barcelona, es va prometre millorar els regadius del Baix Ter, i fins i tot ampliar-los i es van exposar alguns dels possibles projectes d’aquests regadius que mai es van desenvolupar.

Ens cal aquest passat per entendre les actuals reclamacions que fan entitats com el Consorci Alba Ter perquè en un futur immediat el riu Ter recuperi una part del seu cabal i que el govern destini inversions per a millora i modernització dels sistemes de regadiu del Baix Ter, tal com es contemplava a l’anterior llei.

Si no sabem res del passat de moltes persones que són nouvingudes a la nostra terra, si no sabem quines eren les seves tradicions, la seva cultura, els seus hàbits, en el seu país d’origen, difícilment podrem entendre el present que viuen, què esperen, què necessiten, com lluiten per incorporar-se a una ciutadania d’igualtat, de ple dret, i difícilment podrem conviure en la construcció d’un futur en un espai comú.

Si no sabem res del passat del nostre poble, no podrem explicar a la nostra població jove el valor de la llengua catalana, què significa utilitzar-la sense por, sense condicionants, sense amenaces. No podrem explicar-los les persecucions, les tortures i les morts que han patit molts habitants de la nostra terra, per defensar, per enaltir aquest nostre país. Necessitem aquest passat per argumentar als nostres joves el mal que pateix la llengua quan es canvia inconscientment per una altra en la parla, quan no s’escriu en cartells, quan no apareix en pel·lícules, quan no es vol aprendre perquè no fa falta. Ens cal parlar-ne en el present, perquè la nostra llengua existeixi en un futur amenaçat, en un futur en què es preveu que s’extingeixin el 90% de les llengües del món.

7 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Tens tota a raó, estem perdent la memòria històrica. El tant parlat canvi climàtic, per exemple. Si bé es cert que les actuacions actuals l’empitjoren, la cosa va començar amb la revolució industrial. I el que dius del Ter...

Striper ha dit...

Es evident que perdre la nostre memoria es perdre una part de nosaltres i que s'ha de defensar i protegir en tots els ambits.

Montse ha dit...

Sinó coneixem el passat com podem conèixer el present i el futur, tens raó, però avui en dia, la gent no es planteja aquests tipus de preguntes, anem cada vegada més pel camí de la ignorància.

Anònim ha dit...

No sé que és pitjor perdre la llengüa o l'aigüa. A uns els interessa que no tinguem aigüa i als altres que perdem la llengüa.Sort que tots estimen el pais i la llengüa!!!

Jobove - Reus ha dit...

ja ho he dit a altres blogs, al delta hi havia una pintada que deia:

"Mos salareu com a pernils"

petons

Anònim ha dit...

Tens un mem, per si el vols fer:
http://fotolog.bloc.cat/post/12933/217468

Joan de Peiroton ha dit...

Tens tota la raó!!! Molt bon post, no hi ha res ni a afegir ni a treure...